dimarts, 30 de desembre del 2008

Tumba de Gertrudis Gomez de Avellaneda ( profanación )




PROFANACION DE LA TUMBA DE GERTRUDIS GOMEZ DE AVELLANEDA

Estimados amigos y periodistas:

Dice el periodista Felix Machuca, en el ABC del 11 de diciembre, que el Ayuntamiento de Sevilla, a petición de Cuba, va a permitir la exhumación y envío de los restos mortales a la isla, de Gertrudis Gómez de Avellaneda que descansa, junto a su marido y hermano en el Cementerio de San Fernando de Sevilla. Este acto, si se realiza, estará en contra de la última voluntad de la escritora ya que dejó escrito ante notario sus últimas voluntades. El ayuntamiento de Sevilla, si es cierta esa noticia, cometerá la profanación de su cadáver. Y los sevillanos, si lo permitimos, estaremos cometiendo también un delito de profanación

Envío fotografía y copio parte de su testamento en el que ella ordena que a su muerte la entierren en Sevilla y que traigan desde la Habana los restos de su marido para enterrarla con ella.

La Avellaneda fue una de las más importantes escritoras españolas del siglo XIX. Simplemente nació en Cuba, pero vivió en nuestro país desde que era joven. Sus dos grandes amores, Cepeda y Tassara; sus dos maridos, Pedro Sabater y Domingo Verdugo; su unica hija, Brenilde, a la que perdió en pocos meses y toda su extensa obra nació y se desarrolló en nuestro país.

En su último testamento dice que desea ser enterrada junto a su marido en Sevilla, en el Cementerio de San Fernando ¿Cómo es posible que el ayuntamiento de Sevilla pretenda contravenir el deseo último de Gertrudis Gómez de Avellaneda?

El testamento del que envío copia dice:

"Ordeno que provisionalmente sea colocado mi cadáver en un nicho de la Sacramental de San Mártín, San Ildefonso y San Marcos, hasta que transcurrido el tiempo señalado por la Ley, se le traslade a Sevilla, donde descansará definitivamente en la tumba de familia que allá existe en el Cementerio de San Fernando, y que fue hecho a costa mía y de mi cuñada (...) y los dos nichos del otro lado, me pertenecen a mí, queriendo sean colocados mis restos mortales en uno de ellos y en el otro los de mi marido Don Domingo Verdugo, cuyo cuerpo yace en el cementerio general de la Habana, desde diciembre de 1863; pero que es mi voluntad sea también trasladado a Sevilla a costa de la parte de mis bienes que he reservado para cumplimiento de las disposiciones contenidas en esta memoria. En el mármol que cubre los dos nichos que poseo en la indicanda tumba de familia, quiero se pongan los nombres de mi marido y el mío, y que en la capilla que hay sobre el Panteón, se coloque el cuadro del Señor Crucificado, que se hallará en mi dormitorio bajo el dosel de seda encarnado..."

¿Vamos a permitir que se la lleven en contra de su última voluntad? ¿Qué pretende el Ayuntamiento de Sevilla? ¿No es acaso sagrado respetar la decisión de los muertos?

Ruego difundan este correo y copien y peguen este texto con su firma en la dirección del Ayuntamiento de Sevilla
http://www.sevilla.org/impe/sevilla/buzon?idActivo=H1003&idSeccion=H1003&vE=D4268,9,15

dissabte, 29 de novembre del 2008

tertulia Que es el Que

Qué es Qué Dave Eggers ( Bòston 1970 ) ,literatura Mondadori
Traducció Toni Hill Gumbao 1ª Edició / 524 págs . 23.9 euros
Títol original " What is the what .un títol que recull la pregunta que els dinkas fan en el creador de quan Deu va crea a l´home de les tribus moyiang del sur del Sudan, els hi varen deixar escollir entre dos regals : el ramats o el què .
"Què es el què ? va preguntar el primer home però mai va tenir resposta , com el QUÈ era lo desconegut varen acabar escollin el ramat .Durant milers d´anys els moyiang varen creure haver escollit el correcte.."
Que es el què, es la biografia novel•lada , narrada en primera persona de Valentino Achak Deng (www.valentinoachakdeng.com), un refugiat sudanès que Eggers va conèixer a traves de la Lost Boys Foundation. Que es el Que es una pregunta sobre l´origen que te molts nivells d´interpretació .
Els musulmans del nord no son fonamentalistes dons els fonamentalistes islàmics nomes son una petita élite de Jartum que avui odien tant els musulmans com els cristians
Eggers destina els drets d´aquesta trista història de Valentino a la fundació que aviat inaugurarà a Marial Bai , el poblet on va néixer, una escola secundaria .
En Dave Eggers va ser un dels autors que va assistir a Kosmopolis08 a Barcelona en aquest mes d´octubre ,va se una de les raons per el que es va escollir el llibre
En Kike i la Montse varen assistir a la seva dissertació en el CCCB i ens explicaven el tarannà humorístic i gran comunicador, sorprenentment fent poca propaganda del seu llibre, Dave Eggers va parlar del seu compromís amb el treball diari d´escoles i professors i del seu objectiu principal : reduir les dificultats en aprenentatge dels estudiants i involucrar-los en la lectura
Que es el Que es una novel•la emocionant , escrit amb humor tot explicant la tràgica infància de Valentino Achak Deng de l´increïble capacitat per suportar les mes grans atrocitats , les desil•lusions del pobla del sur del Sudan, la brutalitat de la guerra civil, la misèria i la lluita per sobreviure, es un llibre per recomanar ,crec que la vida de Valentino s´ha d´anar explicant una i una altre vegada .
Un sacerdot li diu amb en Deng quan estava a Etiòpia " creo que tienes el don de hacer a los otros ver "
En el sur del Sudan viuen els dinkas desde el segle X en els dos costat del Nil, parlen una llengua pròpia del grup de nilo-sahariano son uns tres milions dividits en 21 grup cada un amb el seu propi líder , recomano clicar a Internet Dinkas per veure l´aspecte físic molt determinant dons els sudanesos son reconeguts ,el seu aïllament ha fet que la sang resulti inalterable
la capital del Sudan es Jartum musulmana i fonamentalista massacren a les poblacions cristianitzades i esclavitza en els negres on viuen les ètnies Dinkas i Nuers, un dels amic de Valentino es de l´ètnia Nuer,
ELPS( Exercit liberacio del poble sudanès ) el seu líder Jhon Garang ( diuen que va morir en accident d´helicòpter ) subvencionat per el govern comunista de Eritrea .
A la vegada hi han conflictes tribals i els dinkas son expulsats de Etiòpia per els anyuaks ... una gran tragèdia
hi ha gana,disenteria, malària,son ajudats per la ONU i ACNUR, tot axo ens explica el llibre.
KAKUMA el mes gran camp de refugiats del mon, al nord-est de Kenya a 100 km de de la frontera amb Sudan( Kenya) i conviuen mes de 80 mil persones
Desprès d´haver llegit aquesta historia ya no sabem per QUÉ , ni el QUÉ,ni que es el QUÉ , la Pilar va fer la reflexió de que el QUE pot ser Amèrica , l´esperança d´anar Amèrica , però em pregunto qui ens tornarà els milions de morts d´aquet genocidi ? quan la pilar ens preguntava a nosaltres Que es el Que ? jo concretament no se contestar.
En Valentino va explicant en el llibre que a Estats Units hi ha apr. . 300 sudaneses que estan en contacte els uns amb els altres, aquest nens perduts allà al Sudan no tenen a ningú mes, una de les sorpreses d´en Valentino un cop a Amèrica va ser que ni els homes me poderosos i rics podien tenir mes d´una esposa i el trist de tot va ser per ell, veure que l´enemic eren els afroamericans

Llocs de la web:
http://www.queeselque.com
http://www.valentinoachakdeng.org

llibre per la pròxima tertúlia del dia 9 desembre 2008 recomanat per kike Sentis C. S. Lewis, en Una pena en observación (Anagrama, 2004)

dijous, 6 de novembre del 2008

Desde ahora te acompañaré a casa

Tertúlia 7/10/2008 Dècima tertúlia segona de la segona temporada

Aquesta tertúlia la Montse Otzet i la Carme del Val no han vingut per poguer anar a l´inauguració del teatre Goya, en canvi per primer cop han assistit dos tertulianes la Mònica i la Montserrat


Desde ahora te acompañaré a casa Kjell Askildsen ( Mandal, 1929 )
Traducción Kirsti Baggethun y Asuncion Lorenzo , colección Lengua de Trapo Madrid 2008 160 páginas , 16.90 euros
Altres edicions /coleccions :
Colección de bolsillo Barcelona 2008 -253 páginas ... 7.95 euros
Editorial Alfaguara 218 páginas 16 euros

Es un escriptor Askildsen de nom inpronunciable,un autor norueg que ha escrit nomes 10 llibres al llarg de la seva vida casi tots son relats .
El llibre " desde ahora de acompañare a casa " va ser el primer que va escriure l´any 1953 i prohibid per " inmoral" en la biblioteca pública de la seva ciutat natal ,els seus relats son una crítica de la sociedat contemporánea,els temes preferids son : la vellessa , la familia i el matrimoni tambe hi ha una de les seves obssessions que es Deu
Es traductor de Becket al norueg .
Ell considera esencial expresar -se amb la seva llengua materna i casi sempre contesta les entrevistes amb norueg
Once son els relats d´aquest llibre que son tot un aconteixament ,hem observat l´evolució desde el primer relat fins a l´ultim , la trama està plena de sutils sugeriencies que fan treballar l´imaginació i fan reflexionar .
El que dona titul al llibre " desde ahora te acompañaree a casa " explica la primera relación sexual
Te una bona dosi de soletat encara que en Kike , bon psiquiatre per cert, li ha semblat que no ,que el fet de dir t´acompanyarÉ a casa ja implica no està sol.
En l´altre relat "Nada por nada " ens fa sentir incomodes explicant la baralla silenciosa d´un matrimoni de vacances ,
tambe ens fa sentir amb uns nus a la gola escoltar la conversa d´un pare de familia en " encuentro "
Cosa paradojica jo no vaig acabar el llibre ,encara que interesant amb semblaven tots els contes iguals i gracies els comentaris de la tertulia he descobert uns relats magnifics, cal dir que amb efecta devastador per les meves neurones pero el llibre no amarga, Kejll Askildsen te una frase que diu que " El que explica la veritat menteix i el que explica la ficcio diu la veritat "
La Pilar amb el sempre bon criteri deia que tots els relats tenen un punt de trobada com un vertix que no saps ben be quin es ,si es la mare, el germà la cunyada .
Uno se hace escritor leyendo, ens diu Kjell Askildsen...


Llibres publicats aqui de Kjell Askildsen
Los perros de Tesalónica (LENGUA DE TRAPO 2006),
Un vasto y desierto paisaje (LENGUA DE TRAPO 2002,) Premio de la Crítica en Noruega, 1983
Últimas notas de Thomas F (LENGUA DE TRAPO 2003,) de nuevo Premio de la Crítica en Noruega)

En "Babelia" entrevistan a Askildsen.

dimecres, 15 d’octubre del 2008

la elegancia del erizo

Tertúlia literària 3/setembre 2008 ,novena tertúlia i primera de la segona temporada
Aquestes tertúlies han sigut i son mes que res per transmetre entusiasme perquè com sempre hi ha molts autors per proporcionar oxigen als nostres cervells, l´anterior temporada hem llegit i comentat llibres escrits en èpoques diferents , llocs diferents i escriptors de generacions diferents però amb el denominador que es la bona lectura
un llibre mai deixa indiferent a vegades a mi un llibre es una crisi inclús una bomba d´efectes retardats.
La Elegancia del Erizo, de Muriel Barbery Editorial Seix Barral, S.A Traduccio Isabel Gonzalez Gallarza es la 13 edició
Desprès de les vacances d´estiu fem la tertúlia del llibre " la elegància del Erizo “ Es una novel•la sobre l´amistat , de les coses petites i quotidianes de la vida però no es de fàcil lectura , no es tan sols una novel•la d´entreteniment es una novel•la serena i per gaudi dels petits moments de plaer, encara que hi han hagut parts que m´han semblat poc interessants amb una trama irrel-levant La soledat, l´intel•ligència del individu la lluita de classes, l´utilitat de la psiquiatría es el que m´ha agradat d´aquesta novella vaig comparar- la amb un altre novel•la d´èxit en el seu moment " el mon de Sofia " de Jostein Gaardner Un element de la novella es quan parla de la cultura japonesa a través del Haiku ,fa un homenatge al cineasta Yasujiro Ozu, també al manga i a la cuina japonesa amb metàfores sorprenents de l´interiorisme de les cases orientals com son les portes correderes Renée i Paloma escriuen els seus diaris personals, Renée es la portera de l´edifici on viu Paloma nom que no sabem fins al final ( En Kike em va fer veure que a la contraportada del llibre ja la nombre per el seu nom ).La Renee no te fills, no creu en Deu, no veu la TV Sembla que vagi per el camí de la facilitat que no vol dir felicitat.
Toca moltíssim punts com es la fenomenología que segons en Toni es un monòleg de la consciencia ,de l´equilibri precari i del despertar de la consciencia, parla també del Kairos un concepte grec que vol dir mes o menys el moment propici , l´intuïció del moment, igualment parla de l´art (Bacon )
En unes pàgines del llibre ens explica el perquè del títol de la novel•la ..." el erizo por fuera esta cubierto de puas , una verdadera fortaleza pero por dentro la senzillez de los erizos que son animales falsamente indolentes solitarios y terriblemente elegantes “ .Vivim darrera de afilades pues que ens protegeixen de la gent del voltant ?
Com a passat en altres tertúlies hi ha hagut molta compenetració dons jo que no entenÍa el final perquè creia que era una manera de no sapiger com acabar la novella ,dons per què la necessitat de allunyar-se de les pors i de les tristeses per tenir aquest final ? l perquè aquesta por de Renée a que descobreixin que li agrada Tolstoi.?
Próxim llibre : per el dia 7/10/2008 Desde ahora te acompañaré a casa. Kjell Askildsen. Recomenat per Lluisa i Pilar

dimecres, 1 d’octubre del 2008

Cementiri Port de la Selva

port de la selva ( violetes )

a la carretera de Cadaquès trobem el cementiri de port de la selva a l’entrada un poema de Josep Maria de Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",



El 1787 te l´independència municipal, jurisdiccional i administrativa .

El cementiri va ser bastit 1926 a les afores de la vila en un repeu de la muntanya ( el vell era al voltant de l´església) amb les parets blanques enmig de les vinyes amb feixes de llicorella que l´envolten.

passejant entre tombes veiem que no hi ha grans tombes , tan sols dos panteons i un turonet amb una creu a l´entrada del cementiri amb un poema d´en Sagarra

des de les blanques parets estretes ,

veus una mica de mar només

i encara et poses tot de puntetes,

blanc cementiri dels mariners",

CEMENTIRI DE MARINERS

Quan la passada del vent afina

La tarda tèbia del mes d´agost

Penges com una morta gavina

Dalt de la pedra grisa de rost

Desde les blanques parets estretes

Veus una mica de mar nomes

I encara et poses de puntetes

Blanc cementiri de mariners

Ningú, que als vespres a tu s´atansa

Per la drecera mapa dels horts

Dirà quan vegi l´esquena mansa

Que ets el pacífic hostal dels morts

No et dignifiquen l´antiga esquerda

De les costelles màgics xiprers

Nomes et volta la vinya verda

Blanc cementiri de mariners

Es una vinya plana com totes

Ni tu l´esveres ni pensa en tu

Dels ceps li pengen les fràgils gotes

Tornassolades del vi madur

Aquelles besties que sol haver.hi

En la pelada pau dels costers

Se´t fan amigues sense misteri

Blanc cementiri d mariners

Tan a les clares com a les fosques

Res de basardes res de perills

Tots els migdies zumzeig de mosques

Tots els capvespres desmai de grills

I a trenc de lá lbada lleu transparència

Còbits que pinten pels olivers

I sempre un clima d´indiferència

Blanc cementiri de mariners

Dins la badia de fustes fartes

De sal i pesca, mullen el llom

Els homes passen del joc de cartes

A l´opalina g`gràcia del rom

Les dones seuen a les cadires

Amb aquells aires manifassers...

I ningú pensa que tu respires

Blanc cementiri de mariners

I ve que un dia la veu ressola

D´una campana llagrimejant;

I gent negrenca acorriola

Seguint la vinya del teu voltant

La caixa llisa puja la costa

Tu, ni la mires; ja saps qui ès

Sense reverencia reps el teu hoste

Blanc cementiri de mariners

I els que te´l duen mentre la pala

Remou la terra, nets de corcó

Pensen quina hora i en quina cala

I amb qui els pertoca calor l´artó

Els crida el tràngol i la mullena

Cara impassibles baixen desprès

Al teu silenci girats d´esquena

Blanc cementiri de mariners

Si el mar el fúria bot i deliri

I es embranzida i es cos a cos

Qui s´en recorda del cementiri

Del gris de nacre del seu repòs ?

Tu ho saps comprendre per això no poses

Guarnir-te d´arbres ni de cloquers

Tu saps comprendre totes les coses

Blanc cementiri de mariners

Ells fan la ruta de la pobresa

Tu fas el somni de l´infinit

Si ells es resignen a anà a l´encesa

També et resignes a llur oblit

Perquè et resignes perquè t´adones

Del que es el sempre i es el que mai mes

Jo et vinc a veure moltes estones

Blanc cementiri de mariners

Jo el vinc a veure per la drecera

Seguint les vinyes deixant el port

I em vivifiques amb la manera

Clara i tranquil·la de dir la mort

La mort com una gran companyia

Neta de tèrbols crits baladres...

La mort com feina de cada dia

Mig de tristesa mig d´alegria...

Del llibre ancora i estrelles

trobada literària Kosmópolis 2008

La Llibreria Bernat s´hi apunta e invita a na tu i a n´els teus els amics

A la trobada literària de literatura





( Del 22 al 26 d´octubre de2008 )

La Bernat s´hi apunta regalant una entrada per tot el dia de les 11.00h - 23.00h comprant a la seva llibreria del carrer Buenos Aires nº 6 un dels llibres dels autors participants a Kòsmopolis 08.

La Bernat s´hi apunta a fer coneixer a :Dave Eggers ( Què és el què), Hari kunzru,( Leila.exe (2004) Jhon Lee Anderson, Robert Coover,( A Child Again 2005) David Rieff (Swimming in a Sea of Death (2008),,Enric Cassasses,( Cançons d’amor i de revolució (2007).), Sam Abrams (Vers projectiu )Donna Leon ( La noia dels seus somnis 2008 ),Tzvetan Todorov ( El espiritu de la ilustración 2008) ),J.MCoetzee(Diari d'un mal any),Roger Bartra,( Culturas líquidas en la tierra baldía,2008 ) John Giorno ( La Sabiduría de las brujas 2008),Perejaume,( L´obra i la por 2007)Gao Xingjiàn (Contra los Ismos 2007)

La Bernat s´hi apunta a fer escoltar a: Lou Reed i Laurie Anderson Aquest músics -i també poetes-, van prestar les seves veus perquè poetes catalans com Brossa, Espriu, Carner, Vinyoli, etc. es deixessin sentir, en anglès, en un recital estrenat a Nova York, dintre del programa Made in Catalunya. Lou Reed va llegir el poema “America” d´Enric Cassases a Baryshnikov Arts Center 2007

- Horari Kosmopolis en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Adreça CCCB C/ Montalegre, 5 - 08001 Barcelona kosmopolis@cccb.org www.cccb.org/kosmopolis

Adreça llibreria Bernat C/ Buenos Aires nº 6 08029 Barcelona 08029 tel 934100990

tallerdeideas@telefonica.net



diumenge, 7 de setembre del 2008

NNobel Peace Prize for Dr. Oscar Elias Biscet Petition

He rebut aquesta campanya per reunir firmes en un document que s` enviarà a Nacions Unides, al Comité Norueg per el Nobel, a la OEA, el Congres de Estats Units, la Unió Europea i els premis Nobel, solicitant li sigui donat en el prespner polític cubà Dr. Oscar Elías Biscet. Aquí deixo el link pero qui vulgui firmar :http://www.petitiononline.com/OEB6197/petition.html



Nosotros, los firmantes, quisiéramos pedir la nominación para Premio Nobel de la Paz del Dr. Oscar Elías Biscet. Sin embargo, por ser esta Nominación solo aceptada de representantes de algún gobierno, previos ganadores, Profesores y Rectores de Universidades, Científicos y otros, no así de ciudadanos comunes, quisiéramos contar con su apoyo para tal causa.

El Dr. Biscet fue uno de los creadores y Presidente de la FUNDACIÓN LAWTON DE DERECHOS HUMANOS que se fundó en 1997 en La Habana, Cuba, como organización no gubernamental, pacífica y humanitaria, que promulga los principios establecidos por la Declaración Universal por los Derechos Humanos. La Fundación Lawton de Derechos Humanos promueve el estudio, la defensa y la denuncia de violaciones de derechos humanos dentro de Cuba y dondequiera que se violen los derechos y libertades de los seres humanos.

En estos momentos el Dr. Biscet, que nació de orígenes humildes en La Habana, Cuba, el 20 de julio de 1961 y en 1985 obtuvo su título en Medicina, con especialización en Medicina Interna, se encuentra preso acusado de haber violado el Artículo 91 del Código Penal de Cuba que se refiere a delitos contra la seguridad del estado. Sin embargo, su verdadero “delito” fue querer reunirse en La Habana con un grupo de activistas de derechos humanos de Matanzas como parte del proyecto Club de Amigos de los Derechos Humanos.

El grupo llevó a cabo un acto no violento de desobediencia civil durante el cual se acostaron frente a la casa y gritaron: “¡Vivan los derechos humanos!” y “¡Libertad para los presos políticos!”. Durante esta actividad arrestaron a los manifestantes pacíficos y los llevaron a la Décima Unidad de la Policía Nacional Revolucionaria en la Avenida Acosta. Durante esta detención, el Dr. Biscet estuvo preso en un calabozo por 19 días. Después de cumplir varios meses de prisión y de ser trasladado de Villa Marista a la Prisión Combinado del Este en abril de 2003, se le acusó, en un juicio sumario, y se le condenó a 25 años de prisión. Actualmente, este pacífico activista a favor de los derechos humanos, cristiano devoto, seguidor de las filosofías de H.D. Thoreau, Gandhi, Dalai Lama y Martin Luther King, Jr., continúa preso por su lucha a favor de que se restaure la justicia en Cuba.

El Dr. Oscar Elías Biscet es merecedor, y lo ha demostrado con su lucha firme y pacifica a favor de los Derechos Humanos, del Premio Nobel de la Paz, por lo que esperamos contar con su apoyo.

Sinceramente,

Sincerely,

dijous, 21 d’agost del 2008

Cementiris de Llança

Cementiri vell de Llança


El Cementiri del Port, el repòs dels morts, especulació dels "vius" ?

Al costat del cementiri de la vila de Llança hi ha una petita capella del segle XVII. .
A la porta lateral apareix la inscripció: "1691. Sit nomen domini benedictum Jan Lluis Tresserres Aymica".


Quina serà la destinació final d´aquest cementiri del Port ? Els cementiris vells acaben envoltats de vivendes i els cementiris fan nosa, a les hores fan un cementiri nou i les restes dels morts son traslladats , pagant , en el nou,em pregunto: perquè eliminar el cementiri vell del Port ? per l´especulació del sol ?
s'han esborrat les lletres de l'arc del portal d'entrada que l'acreditaven com a tal, perquè l'inscripció de CEMENTIRI MUNICIPAL no era agradable a la vista. .´?
Les visites als cementiris van següent molt normals i frequents ,no cal eliminar-los, hi ha que conservar-los i emblanquinar-los per quan arribin els visitants i també obre tot per Tots Sants trobar-lo correctament i els nínxols que no tenen algú que se'n faci càrrec, treure les herbes que surten de les làpides.

En difinitiva tenir cura com si fos un park

Un dels personatges enterrats en aquest cementiri es en
Joan Ainaud de Lasarte
(Barcelona 25 de març de 1919 - Barcelona 5 de novembre de 1995). Fou un eminent historiador de l'art i crític d'art, president de l' Institut d'estudis catalans ( 1978-1982) i director general del Museu d'Art de Catalunya i dels Museus de Barcelona ( 1948-1985). Està enterrat al cementiri del port de Llançà (Girona).

.

Cementiri nou de Llança ( flors liles, )

Carles Sabater i Hernàndez,(Barcelona, 21 de setembre del 1962, Vilafranca del Penedès, 13 de febrer de 1999) fou un músic i actor català.

Carles Sabater va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. Carles va treballar juntament amb el baixista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Aquest fou creat al 1987 i fou dissolt al 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el que havia de ser el primer concert de més d'una trentena dins de la gira "XII".

Està enterrat al cementir nou nou de Llançà.

dimecres, 13 d’agost del 2008

cementiri de Colera

Cementiri de Colera, (xiprer)

La Platja d'en Goixa, rep el nom popular de la Platja dels morts, atès que el municipi veí de Portbou no varen tenir cementiri fins l'any 1900 i venien per mar a enterrar els seus difunts a Colera, desembarcant a l'esmentada platja. Web: http://www.ajcolera.org

dijous, 31 de juliol del 2008

cementiri de portbou

Port-bou ( rajola nº 563 )

LA Frontera i la Tramuntana son signes d´identitat de Portbou, i per sobre de tot el seu cementiri situat sobre el mar, ja en Josep Pla deia que aquest cementiri era un dels macos de la nostra terra . El cementiri es construí en terrenys adquirits per la companyia ferroviària i s'acabà l'any 1885. El 1899 es destinà un espai a cementiri catòlic i un altre a fossa civil, però amb el temps s'han ajuntat aquests dos espais. Hi ha una petita capella vuitcentista dedicada al Sant Crist, una pedra amb placa en record al filòsof alemany Walter Benjamín ( Berlin 1892-Portbou 1940) i una placa commemorativa al portal de l'entrada també dedicada a ell. Cementiri molt visitat per jueus que despositen les seves pedretes sobre el monument fet a l´any 1999, Anteriorment, els enterraments s'havien de fer a Colera i per mar, al ser Portbou un agregat del poble veí que era el cap del municipi, i no va tenir comunicacions per carretera fins que es construí l'actual tram de Llançà a la frontera per el coll de frare que s'inaugurà el 1918..

El setembre de 1940, després de 7 anys d'exili, Walter Benjamin travessa els Pirineus en un intent desesperat d'escapar dels nazis. Un fingit canvi de legislació de les autoritats espanyoles va impedir que tingués èxit. Reclòs a la seva habitació per tres guàrdies que havien de deporta-lo el matí següent, Benjamin es va suïcidar amb una sobredosi de morfina. Va ser enterrat com a catòlic i amb un nom fals al cementiri de Portbou. En el bloc informatiu " Portboubloc "del grup d´Erc de Portbou proposen la construcció d'un columbari, un sistema de sepultura concebut especialment per dipositar les urnes,axis evitar que les cendres dels difunts hagin de ser llençades al mar, d'altre banda prohibit, avui en dia molta gent vol ser incinerat, pràctica cada vegada més comuna. Falta però un lloc específic al cementiri de Portbou on aquestes cendres puguin ser dipositades i on hi pugui figurar el nom de la persona per record dels seus familiars .
Recordem també que hi ha enterrat Rafael Santos Torroella. Portbou-1914. Escriptor, crític d´art, poeta i dibuixant. Fill d´un funcionari de duanes salmantí , va estudiar dret a Valladolid i Salamanca. Professor d´Història de l´Art a l´Escola Superior de Belles Arts de Barcelona. Ha publicat diversos llibres i estudis, i, a més a més, ha traduït al castellà nombrosos llibres de caràcter literari i crític. Molt interessat en Dalí, li ha dedicat diverses obres. És corresponent de l´Acadèmia de Sant Fernando de Madrid des de 1974. Com a dibuixant ha retratat molts intel·lectual artistes. Walter Benjamin ( Berlin 1892-Portbou 1940)Filòsof alemany, de família jueva. Va néixer a Berlín el 1892 i es va suïcidar amb una sobredosis de morfina a Portbou el 26 de setembre de 1940, quan fugia dels nazis camí dels Estats Units, al assabentar-se que havia de ser repatriat.La seva mort, després d'una llarga i dura travessia a peu pels Pirineus , des de Banyuls a Portbou, va estar envoltada d'estranyes circumstàncies així com el lloc exacte de la seva tomba va ser un enigma fins a descobrir-se que el seu cadàver va anar a parar a la fossa comuna el 1945. informació agafada del bloc esquerra-portbou.bloc.cat i de personal.telefonica.terra.es/web/daper/portbou.htm

L´obra : Passatges

El títol fa referència a l´obre “ Passagen Werk “ en la qual Walter Benjamín va treballar fins a la seva mort i no es mes que un passeig a través del temps Desde 1992 hi ha una escala de metall coberta que baixes con si et precipitessis cap al mar pero xoques amb una pared de vidre es el monument ideat per Dani Karavan “ Passatges” homenatge amb en Walter Benjamín i tots els exiliats.

( tunel, escales, acer oxidad, mur de pedres, plataforma i el seient… ) formes i passatges ( remoli del mar, el cementiri, l´olivera,.. ) i camins que conduïxen a tres passatges. Tunel que uns esglaons condu:ixen al precipici al buit del remolí d´aigua que Karavan va asimilar com a metáfora de l´angoixa. Placa de vidre que fisicament protegeix de l´abisme i psicologicament Blau del cel símbol de la llibertad pero que el mur talla aquesta llibertat Planxes d´acer oxida que s´adapta a l´entorn natural de la terra seca i àrida com les montantes de Portbou El segon cami va cap una escala metàl-lica que porta la mirada a l´olivera que esta junt la paret del cementiri simbol de la pau i la llibertat L´últim camí darrera del cementiri Karavan ens mostra una plataforma cuadrada de quatre metres de costat amb una galleda en el seu centre que incita al repòs.

Citant textualment a Dani Karavan : “ Recordem-lo sempre i que gens sigui oblidat “ “ ´es tasca més àrdua honrar la memoria dels éssers anònims que la de les persones cèlebres.La construcció històrica està consagrada a la memòria desl quals no tenen nom “www.memorialwalterbenjamin.com

La mort de Benjamín es va inscriure al registre de defuncions de Portbou. Com a causa de la mort hi consta “ hemorragia cerebral “ Henry Gurland va adquirir al cementiri de Portbou una tomba per a Benjamín per un període de cinc anys Dissabte 28 setembre 1940 Benjamin va ser enterrat al níxol nº 563 . el 20 de desembre 1945 es va traspassar aquest níxol a d´altres persones convertin-se en un sepulcro doble en adjuntarse amb el níxol inferior.

Les despulles de Benjamín van traslladar-se a l´ossera. No hi ha dons cap tomba de Benjamin LLibre de Registre de Defunció de l´Ajuntament de Portbou.

tertúlia literària " Laura y Julio "

Tertúlia literària 0 1 juliol 2008 octava tertúlia

Laura y Julio

Juan Jose Millás Seix Barral biblioteca breve 17.5 euros 1º edicio octubre 06 190 pàgines

Es l´octava tertúlia , aquesta vegada érem 9 els tertulians, faltava en Kike que havia demanat per aplaçar la tertúlia però la mica de sopar que la Montse ens ofereix ja estava encarregat .

Primer de tot hem fet crítica de la crítica de l´obra de teatre del grec " l´historia d´un soldat " 50 % bona i l´altre 50% dolenta , jo era de les que vaig trobar dolenta.

Ens va costar entrar en matèria dons el llibre d´en Millás el varem trobar fluix però qui no ha llegit res d´en ell es un bon començament dons la gran capacitat que te en Juan Jose Millás es la d´ improvisar a partir d´una realitat i això enganxa .

Novel·la. narrada en primera persona amb registres irònics fa que tot i tenir el risc d´avorrir-se, es continua la lectura .

Laura ,la nit de cap d´any li diu amb en Julio per SMS que s´en vagi de casa ( any nou vida nova ? ), pagines mes tard, en Julio torna les claus però a l´altre butxaca te les del pis de l´amic Manuel que viu al davant ,,Manuel el mes absent de tots i que gira el pes de la narració.

Laura com Julio son també els protagonistes d´un altre novella d´en Juan Jose Millas " el desorden de tu nombre " , la seva primera novel·la estava influenciat per Julio Cortazar ,serà per això que els protagonistes de les seves obres com la de Laura y Julio es diu Julio ?.

Trobem també en aquesta novella les seves obsessions : problema d´identitat, la simetria , espais habitats dins d´un altre espai , l´amor ? la fidelitat i el gelós ?...

Dins de la novella hi ha escrit l´argument del guio de la pel·lícula que en Julio, constructor de interiors, fa els decorats d´aquesta pel·lícula ( cine dins la novella ) aquest guió es el de d´ una caixera de supermercat on una velleta que de tantes vegades que paga en aquesta caixera li agafa " carinyo "i li arriba a donar les claus de casa seva per si li pasa alguna cosa a la vegada que pot quedar-se amb el que vulgui i agafar- ho abans que arribi la policia , .

Entre les subtrames hi ha la visita a la família del Julio , el seu pare esta casat per segona vegada i l´amistat amb la filla i neta de la segona dona del pare, on segons en Toni hi veu en aquesta relació una mirada ingènua i transparent que dona entendre les carències afectives i la manera de suplir-les .

En aquest mon de miralls i sombres, un mon de geometria simètrica , no es tan sols l´historia d´una parella que entra en crisis per l´aparició d´un tercer, es la suplantació de la personalitat, .

La Carme L. Guilarte ens explicava l´observació dels seus veïns en quan esta en el pati de llums, qui no ha sentit alguna vegada la curiositat per saber com viuen i com senten ? en Julio de cop es troba mirant per la finestra, a la finestra que era casa seva , sols l´estenedor comunitari de la roba es el cordo umbilical que l´uneix

en les novelles que he llegit d´en Juan Jose Millas descriu molt la ciutat de Madrid en canvi en aquesta novella no s´identifica aquesta ciutat en cap moment

A mi concretament no m´agradat la manera que tracta el personatge femení , la situació enganyosa ,vida viscuda a esquenes de l´altre , viscudes a traves d´un mirall on es confon l´imatge .ni tampoc he entès el perquè el pare d´en Manuel ni pregunta si Julio vol fer-se càrrec del pis ... ho imposa .

La Pilar, gran lectora , ens deia que llegint el llibre li va recordar " las sombras" del conte d´Andersen tan ,que la Carme L. Guilarte es el que li va agradar mes, el joc que utilitza parlant de les sombres ..

La metàfora del traje, que Julio es treu per posar-s´en un altre i la l´abandó simbolitzat en el " desguace " de la seva moto serveixen de catarsi per redescobrir emocions perdudes, i sombres de la seva sombra : sombres compartides, sombres que s´ intercanviant, es roban, s´ abandonan, es el que ens ha porta la Pilar a llegir " les sombres " el conte d´Andersen..

Montse Serrano ens va recordar que va obtenir el premi planeta, hi ha qui te prejudicis contra el premi planeta , ell mateix d´estava una mica encontra dels premis d´aquest tipus però deu fer lleig rebutjar-lo... oi ?

La Montse Serrano també ens va llegir fragments d´una entrevista que li varen fer on estic molt d´acord

Dice el autor que le obsesiona conseguir en su escritura "una sensación de simpleza tremenda, un artefacto literario que da la impresión de haber sido escrito con mucha facilidad"
tono, correcto y sin pretensiones,

l´identitat es en resum el tema central

"El desorden de tu nombre", "El orden alfabético" 1998 y "No mires debajo de la cama 1999". "Dos mujeres en Praga 2002" " Articuentos 2001 " " Números pares, impares e idiotas 2001" ( amb dibuixos de Forges ) son els llibre que he llegit d´ell

LLibre que tambe es portarà el cine per Maria Ripoll i rodarà a Almeria com a protagonista serà Jordi Moya

Per el dia 5 d´agost " la sombra " d´andersen ...

per el dia 2 de setembre la elegancia del erizo

dilluns, 30 de juny del 2008

citas de Einstein Albert (Físico alemán)

"¡Triste época la nuestra! Es más fácil desintegrar un átomo que un prejuicio.
"Todos somos muy ignorantes. Lo que ocurre es que no todos ignoramos las
mismas cosas."
"Nunca pienso en el futuro. Llega enseguida."
"La teoría es asesinada tarde o temprano por la experiencia."
"Dar ejemplo no es la principal manera de influir sobre los demás; es la única
manera."
"Cuando me preguntaron sobre algún arma capaz de contrarrestar el poder de la
bomba atómica yo sugerí la mejor de todas: la paz."
"Dar ejemplo no es la principal manera de influir sobre los demás; es la única
manera."
"Si mi teoría de la relatividad es exacta, los alemanes dirán que soy alemán y
los franceses que soy ciudadano del mundo. Pero si no, los franceses dirán que
soy alemán, y los alemanes que soy judío."
"La imaginación es más importante que el saber."

dijous, 19 de juny del 2008

Tots amb òmnium al Teatre Nacional dia 25 juny

EL DIA 25 TOTS AMB ÒMNIUM AL TEATRE NACIONAL

Òmnium Cultural i la seva junta encapçalada per Jordi Porta ha pres la decisió de manifestar públicament davant la societat civil, el món polític, el sindical i el social la seva voluntat de dir prou a l’actual situació política . Per això fa una crida a la mobilització per tal que la societat prengui la paraula i exigeixi respecte per la voluntat popular i denunciï que Espanya està trencant el pacte amb Catalunya .

L’Associació Tribuna Catalana s’adhereix a la crida d’Òmnium Cultural i anima als seus lectors a assistir a l’acte d’afirmació democràtica i nacional que tindrà lloc el proper 25 de juny al TNC

Cal que fem respectar la voluntat del poble de Catalunya per tal d’impedir la desmoralització del país davant les contínues ensopegades amb la paret d’Espanya que no accepta, i que no té intenció de fer-ho, la pluralitat de l’Estat. Cal la unitat dels polítics i la societat civil del nostre país.

Us hi esperem a tots el dia 25 de juny al Teatre Nacional de Catalunya

dimarts, 17 de juny del 2008

joc de cartes catalanes

Un joc de cartes catalanes


El Club del Subscriptor d'El Punt ha posat a la venda el primer joc de cartes catalanes il·lustrades amb personatges històrics com ara Otger Cataló, Guifré el Pilós, Jaume I, Martí I l'Humà, Roger de Flor, Berenguer de Montpeller, Ramon Muntaner i Bernat de Rocafort.

Les cartes catalanes les han creades el dissenyador de Lloret de Mar Josep Maria Ramírez i Caramba Publicitat. Consten de cinquanta naips, i estan fabricades per la prestigiosa marca catalana Naipes Comas, fundada el 1797. Les figures dels reis corresponent a Otger Cataló pel coll de les falçs, Guifré el Pilós pel coll dels bolets, Jaume I pel coll del foc i Martí I pel coll dels porrons. A més, la figura del cavall també està il·lustrada amb personatges mítics de la història dels Països Catalans. Les cartes es poden adquirir a través del Club del Subscriptor (9 euros), trucant al tel. 902 22 10 10.

dissabte, 14 de juny del 2008

tertúlia literària Ian Mcewan

tertúlia literària 03 Juny 2008 Sèptima tertúlia
Chesil Beach
Ian Mcewan 16 euros anagrama 2007 1º edició febrer 2008 184 Pàgines
traducció jaime zulaika
Aquesta vegada no ha vingut la Maite Hernando però per primer cop s´ha incorporat un altre tertuliana que també es diu Maite , per casualitat s´ha assentat en el mateix lloc que l´Hernando
El llibre es una crònica que tracte de l´intimitat de la parella en la seva primera nit desprès del casament, dos joves plens de prejudicis en la tancada Anglaterra de principis dels 60.Novel-la curta de l´autor d´altres novelles com Expiació. amb un llenguatge ple de detalls, molt elegant a l´hora d´utilitzar les paraules i sentits figurats .
Ian McEwan te una manera molt àgil de introduir-te dins de l´historia, una historia on es produeixen situacions apassionades. Encara que no fan falta grans histories perquè passin coses en una novel·la , ni que passin grans histories dins de la parella, dons poden passar moltes coses sense moure un dit.
El lloc de l´historia es la platja de l´hotel on passen la nit , la platja de Chesil, els personatges que tenen poc mes de vint anys es varen conèixer en una manifestació en contra de les armes nuclears , Florence es una noia de classe mitja alta i Edward, en canvi, ve d´una família que viu a la zona baixa de la classe mitja.
Per l´any 1962 la revolució sexual no havia arribat a Anglaterra. McEwan ens explica amb els seus discursos i silencis el que varen passar en la nit de nuvis Edward i Florence, on els porta la relació del amor i del sexe .
La generació dels anys 60 vigilats i reprimits de tota llibertat on poc a poc i amb problemes anàvem incorporant la nova moral sexual.eren els principis del feminisme on fer l´amor era una qüestió d´orgasmes
La novella ens explica qui son i com es van conèixer ,tot es pensat i poc parlat, tota l´acció de la novella passa en unes hores i com lectora he trobat el final molt precipitat , la Montse amiga de la Beti ,deia que li haguera agradat que l´autor dediques mes pàgines a explicar nos com ha continuat la vida d´aquest llicenciat en història i la violinista d´un quartet de cordes , els gustos musicals de la parella son diferents a ell li entusiasme el rock /pop i a ella la música clàssica però intenta entendre les cançons de Chuc Berry i altres de la època.
Pors ,fòbies, frigideses? inexperiències que en el cas de aquesta historia es el que porta al fracàs total de la relació.
En homenatge amb en Kike diré que Edward va néixer la mateixa setmana en que va començar la batalla d´Anglaterra 1940, ( sempre intercala en els seus discursos moments històrics que varen passar a la època on passen les novelles ).
El seu pare es director d´una escola y la seva mare viu en un caos mental " daño cerebral " es l´expressió que el pare explica en els fills l´estat de la mare a quedat malament a causa d´un accident ,ella pinta quadres que mai acaba , en aquesta casa els llits mai es fan i no es canvien els llençols el bany fa pena,
La mare de la Florence es professora en l´universitat i el seu pare un home de negocis, viuen en una casa bona amb minyona, dos cotxes i menjars cars i sofisticats .
En una entrevista que li fa el país amb en Ian Mcewan i que en Kike ens llegeix alguns fragments diu que :Es cierto que la sumisión ancestral de la mujer la conducía al lecho conyugal como víctima al matadero, pero por lo general esta anomalía se solventaba con facilidad, o hace tiempo que se habría extinguido la raza humana
Sembla ser que Pedro Almodovar està fent l´adaptació cinematogràfica d´aquesta novella ,

Pròxim llibre /tertúlia 01/07/2008 Laura y Julio de Juan José Millas

dimarts, 10 de juny del 2008

tertúlia literària La Ofensa


tertúlia literària 06 maig 2008 Sexta tertúlia
La Ofensa
Ricardo Menendez Salmon 17.5 euros Editorial Colección: Biblioteca Breve 17.50 Euros

Aquesta vegada ha sigut un llibre que tampoc ha agradat a la majoria però en canvi ha produït que la tertúlia s´hagués convertit mes en teràpia de grup que en comentari del llibre ( es broma )..
Es una reflexió de les misèries del mon , explica l´horror i com era de fàcil al principi, simpatitzar amb en Hitler.
llibre breu d´unes 142 pàgines ,historia lineal, estil sec.lletra grossa plena també de simbolismes
Escrit en tres parts , tres trams de l´historia narrada ..la guerra, l´amor i el passat que torna
la primera part ' la bestia rubia ' es la guerra
la segona part ' una educacion sentimental' es l´amor
la tercera part 'esta lágrima contiene el mundo' he tingut que rellegir-la ,es el passat que torna
l´opinió de la Maite es que ha trobat el llibre correcta però gens espectacular
La Montse deia que no commou i que no es creïble .
La insensibilitat del protagonista , com deia la Teresa arriba a contagiar fins i tot al lector , no es sols el protagonista que perd la sensibilitat física sinó que també l´escriptura, desprès d´haver llegit altres relats com ' la suite francesa 'de Irene Nemirovsky no m´aportat res de nou, produeix una sensació de ' déjà vu ',la novia jueva descrita en sols un parell de línees serà com tants i tants exterminada en els forns del horror .
Aquí Kurt , el protagonista ,abandona la sastreria per anar a la guerra , es troba amb una realitat i de repent el seu cos no li respon, es curiós que a Kurt no te mai la tentació del suïcidi
en l´ultima part , quan kurt està en el cementiri sent la paraula- SCHNEIDER- sastre , la sent m'entres està llegint les memòries de ultratomba de Chateaubriand , aquesta paraula desencadena un final, final que també ha sigut discrepant
La Pilar , amb la seva erudició ens ha plantejat tot el llibre com una metàfora que podria ser la paràlisis del mon davant del que va passar a Europa de quina va ser l´actitud d´Europa durant temps davant la política de Hitler, sobre tot Anglaterra
En Toni amb el seu humor peculiar i la seva ironia ens va dir ' clar que el sastre s´ha de morir dons es la metàfora de el segle XXI de sastres ja no n´hi han, ara es el pret-a - porter
menendezsalmon@yahoo.es os anoto el mail d´en ricardo menedez per si el voleu escriure
pròxim llibre 03/06/2008 Chesil Beach de Ian McEwan

dimarts, 27 de maig del 2008

notícia espectacular

La notícia és tan espectacular, tan impactant que encara no l'he
acabada de pair. Ja sé que una notícia que t'arriba per Internet és
suspecta, i de vegades totalment suspecta, però els detalls, la
ubicació, els orígens semblen solvents, motiu pel qual voldria
compartir amb vosaltres la meva majúscula sorpresa. Procedeix de la
Universitat de Friburg, on el Romanistische Abteilung ha donat a
conèixer un estudi anomenat Der Ursprung des Spanischen, segons el
qual la llengua castellana seria un dialecte de la llengua catalana.
Un grup de lingüistes i historiadors d'aquesta universitat van
descobrir alguns documents a la Biblioteca Vaticana que donaven
moltes pistes sobre el naixement dels primers dialectes del llatí a
la península Ibèrica ; concretament, n'hi ha de mitjans segle IX on
cronistes de Ramon IV expliciten la influència lingüística que
s'estava exercint sobre Castella: 'Les gents de Castella usen ja els
nostres vocables', diuen; fet que s'insereix en la profunda
influència econòmica, social i cultural, i per tant també
lingüística, que la corona d'Aragó tenia en aquella època; un dels
estudiosos, Mark Vlamynck, parla sobre aquesta preponderància que fa
plausible l'extensió lingüística del català i la seva gradual
transformació dialectal en el que després hem conegut com a
castellà. Tanmateix, aquest estudi ha sofert pressions que n'han
dificultat la difusió.


Ignoro el grau de credibilitat que hi hem de posar, i espero més
notícies per poder arribar a les fonts, però ara per ara, i només
expressant la primera opinió, és que una descoberta tan sensacional
pot provocar un fenomenal capgirament polític; hem de tenir present
que aleshores els famosos 300 milions de parlants passarien
automàticament a ser parlants catalans i la nostra llengua una de
les més extenses del món (sumant-hi les seves variants dialectals,
esclar). Ensinistrats com estem en el respecte a les llengües
minoritàries i en les batalles que lliuren diversos dialectes al
món, ja podem avançar que hauríem de començar a mostrar un tarannà
obert, tolerant, de manera que estiguéssim disposats a concedir a
Castella un Estatut d'Autonomia molt ampli i generós, fins a
l'extrem que respectarem la independència dels nostres veïns, tant,
que només que ens la demanin la concedirem tot seguit. La nostra
solidaritat mai no trontollarà.

Isabel-Clara Simó
Escriptora

Editat al dia 28 de març de 2008 a les 19:07

*DIALECTE*

dissabte, 24 de maig del 2008

medicos cubanos marginados

Médicos marginados

Darsi Ferrer

Los rumores sobre una inminente reforma migratoria que eliminaría las restricciones a la entrada y salida del país para los cubanos, descartan que se favorezca a los trabajadores de la salud. Se comenta que en el caso de los médicos no habrá modificaciones a la disposición vigente que sólo los autoriza a emigrar luego de 5 años de espera después de haber presentado la solicitud.

El gobierno justifica esas prohibiciones con el argumento de que los profesionales se forman gratuitamente; razón válida en parte. Es lógico que los gastos deban ser retribuidos. La trampa se oculta en la falta de regulaciones que fijen claramente el modo de saldar la deuda contraída.

http://www.sharez.biz/files/7lny4abts8k0z5vxx5ix.jpg

¿Cómo explicar que un especialista que lleve 40 años ejerciendo la profesión médica aún arrastre la supuesta deuda contraída con el gobierno, del mismo modo que un recién graduado?

¿Por qué no aclara el estado cubano cuánto invierte en la preparación de un médico y en qué plazo calcula que el beneficiado pagará la inversión?

Bajo las condiciones vigentes los graduados universitarios en general deben vivir en permanente endeudamiento con la revolución. Son recriminados si hacen algún cuestionamiento o tienen una actitud considerada no acorde a los intereses del gobierno imperante, pero el caso de los médicos es peor. Con la prohibición de viajar al extranjero, miles de médicos se encuentran como rehenes en su propio país, esperando que un día los liberen para abandonarlo. Los nuevos graduados seguirán sumándose a la lista.

Todos los médicos que desean emigrar sufren castigos adicionales, como la reubicación en puestos de trabajo de menor rango, la suspensión de la categoría docente, el impedimento de pasar cursos de superación o asistir a eventos científicos. Muchos terminan separados de sus seres queridos durante largos periodos. Las familias también son víctimas de la violación de sus derechos y de las consecuencias que de ello se derivan.

La evolución en el campo de la medicina exige de constante estudio e investigación. En Cuba los médicos, al igual que todo el pueblo, tienen vedado el uso de Internet y carecen de literatura actualizada. Estas limitaciones se agravan por no contar con la posibilidad de asistir a eventos internacionales, salvo algunos privilegiados afines al gobierno.

El salario promedio de un médico cubano es de unos 20 dólares al mes, lo que apenas alcanza para satisfacer las necesidades elementales, muchos se ven forzados a buscarse la vida en actividades consideradas ilegales, pues el gobierno les prohíbe el ejercicio de la medicina privada y también la realización de otras labores ajenas a su profesión.

El Ministerio de Salud Pública declara una cifra de 75 mil médicos en el país. Cerca de 30 mil médicos cumplen en la actualidad misiones internacionalistas en países del Tercer Mundo. El gobierno es el único intermediario en los contratos de trabajo con estos países y les paga a los médicos alrededor del 12 por ciento del dinero recibido. Estos “internacionalistas” aportan al país más de mil millones de dólares anuales.

Permanecen alejados de su tierra y además, no se les permite viajar con sus familias. Viven en albergues comunales, se enfrentan a enfermedades exóticas y al rechazo que despiertan en los médicos de esos países, en los opositores a esos gobiernos y hasta en la población. Con frecuencia no se aprecia el esfuerzo que realizan, sino que se les acusa de introducir en los países donde los reciben la ideología marxista.

Nuestro médicos son explotados y utilizados para satisfacer compromisos políticos del gobierno cubano, más que humanitarios.

Lo anterior explica por qué el gobierno cubano prohíbe la salida a los trabajadores de la salud en detrimento de su derecho a viajar libremente. Se trata de la necesidad de cumplir con los planes de exportación de miles de médicos sin que colapse el sistema de salud de la Isla.

A pesar de la política de retener a los médicos como rehenes en el país, en contra de su voluntad, es visible la afectación de la cobertura médica en Cuba. La población sufre las consecuencias de un considerable número de consultas cerradas y la falta de muchos servicios indispensables, debido a que muchos de los médicos, enfermeras y recursos son enviados a otros países en detrimento de la atención médica en la isla.

Dejar al margen a los trabajadores de la salud del reconocimiento a su derecho de viajar libremente desalienta a los jóvenes con intenciones de estudiar la carrera, castiga a los graduados en la profesión y evidencia el carácter arbitrario del sistema político vigente en Cuba desde hace 50 años.

Fuente: www.cubanet.org

dilluns, 12 de maig del 2008

liberacion presos politicos cubanos


El gobierno cubano mantiene cautivo a más de 200 prisioneros políticos, según informes de Amnistía Internacional, el Comité Cubano para los Derechos Humanos, Human Rights Watch y Reporteros Sin Fronteras. Estos prisioneros están ilegalmente detenidos de acuerdo a la Declaración Universal de los Derechos Humanos y el Pacto Internacional de Derechos Civiles y Políticos, ambos firmados y reconocidos por Cuba. A pesar de ello, el régimen continúa restringiendo la libertad de expresión, impidiendo la promoción pacifica de los derechos humanos y la reforma democrática. Si bien la libertad de expresión, asamblea y asociación son derechos universalmente reconocidos, los activistas cubanos siguen siendo un blanco sistemático del gobierno.

Haga click aquí para firmar la petición para la liberación de los prisioneros políticos en Cuba

Total de firmas al momento: 6277

Haga conocer al mundo su opinión acerca de la situación de los derechos humanos en Cuba